A través d’una sèrie d’entrevistes, a periodistes i activistes dels moviments socials, el sociòleg Xavier Ginés il·lumina l’altra cara del País Valencià, la vessant de les lluites de carrer, dels mitjans de comunicació alternatius, i dels ciutadans que formen part ja de la nostra història, i de ‘Comunicant la revolta’, el seu nou llibre.
Seguts en una xicoteta taula del Centre Social Terra de Benimaclet, Xavier Ginés em conta que estava preparant la seua tesi doctoral quan es va llençar a escriure ‘Comunicant la revolta’. Un recull de converses amb periodistes de Canal 9, InfoTV, L’Avanç, Ràdio Klara o El Mundo, entre d’altres, que expliquen com narraren i visqueren les lluites de carrer des de 1995 fins al 15M. Un compendi d’entrevistes a partir de les quals coneguem des de dins els mitjans de comunicació alternatius i a aquells que impulsen a través de la música o les plataformes veïnals els moviments socials del País Valencià.
Llegint el teu llibre, t’adones de que la gent del País Valencià s’ha mobilitzat en moltes ocasions l’última dècada.
Els valencians som molt derrotistes però ací a partir dels 60 s’han lliurat moltes batalles al carrer. En concret, a partir del 95 amb la victòria del PP i amb la nova llei urbanística valenciana, sorgiren molts moviments socials gràcies als quals encara conservem el barri de El Cabanyal, o la llengua segueix ben viva. Tot açò no són victòries del partits polítics sinó de la gent que està fent-se escoltar cada dia. Però ací ens costa molt comunicar els èxits.
De fet, en ‘Comunicant la revolta’ entrevistes a molts dels seus protagonistes. Pasqual Requena (Salvem el Botànic), Josep Gavaldà (Per l’Horta), Paco Sanz (Xúquer Viu)… En què es diferencien els ‘Salvem’ del 15M?
El 15M va tornar bojos als periodistes. Va trencar els esquemes, no hi havia portaveus, ningú sabia quina era la seua font de confiança. Mentre el periodistes estaven en les assemblees esperant per veure que passava, en la redacció els seus companys ja tenien la nota de premsa, les fotos i el titular via Twitter. Els ‘Salvem’ sempre existiran (Benimaclet Viu, Russafa Conviu, Salvem el Cabanyal, etcétera) perquè a través d’ells es plantegen formes alternatives de vida, apropiar-se dels barris, consum ecològic, però la forma de comunicació ha canviat a partir del 15M.
Com ha canviat?
Ara és el ciutadà qui arreplega les dades a peu de carrer mentre que és el periodista qui s’encarrega de recollir-les, seleccionar-les i fer-ne un resum d’allò que ha passat. És el nou paper del comunicador en aquesta etapa de ciutadans periodistes.
“Tot açò no són victòries del partits polítics sinò de la gent que està fent-se escoltar cada dia”
Com és un mitjà de comunicació alternatiu al País Valencià?
A l’hora de catalogar els mitjans de comunicació alternatius al País Valencià vaig utilitzar els mateixos criteris que empraria per a esbrinar si ho serien a la resta de l’Estat espanyol, però amb l’excepció de la llengua. No podem dir que una ràdio és alternativa si permet comentaris masclistes, això ho tenim tots clar, però quan és tracta de la llengua sembla que el tema canvia. L’ús del valencià deuria estar contemplat als estatuts dels mitjans de comunicació però no és així sempre. Per a ser un mitjà de comunicació alternatiu ací s’ha d’utilitzar el valencià en part o en la seua totalitat sinó no s’està reflexant el context real.
Encara que existisquen noves fórmules, els moviments socials i els mitjans de comunicació estan condemnats a entendre’s?
M’agrada molt la comparació que fa Castells, ell diu que tots ens adaptem al sistema productiu vigent. Hui el sistema de producció és en xarxa, és un sistema on la empresa està deslocalitzada, on les peces es fan en distints punts de l’Estat o del planeta i després s’ensamblen. Passa igual amb els moviments socials i els mitjans, tot està canviant. Tant els mitjans de comunicació clàssics com els alternatius estan convertir-se en selectors de noticies. Si un post té repercussió hui és perquè l’han retuitejat, l’han compartit en les xarxes. Cal aprofitar esta conjuntura, les noves tecnologies. Alguns entrevistats parlen de generar aliances entre professionals que es dediquen a editar vídeos, a generar continguts… Fer una espècie de conglomerat de serveis. No sóc profeta però sembla que, tant si parlem de moviments socials com de mitjans de comunicació, és el que ve.
Comunicant la Revolta 