El professor de la Universitat de València, Rafa Xambó, estrena bloc anomenat “Falques” amb un article sobre Comunicant la Revolta que copiem ací baix:
“Moviments socials i mitjans de comunicació al País Valencià és el subtítol que acompanya aquest llibre del professor de sociologia Xavier Ginés. Hi podeu trobar 17 entrevistes en les quals s’analitza i es discuteix sobre el paper central que la comunicació, tant interna com externa, juga en les estratègies dels moviments socials al País Valencià. S’hi parla amb destacats activistes de moviments com Salvem el Botànic, Per l’Horta, Ja en tenim prou, Xúquer Viu, amb persones que han participat en diversos projectes alternatius, Xavi Sarrià(Vilaweb) , David Segarra (L’Avanç) i amb periodistes dels mitjans convencionals com Levante-EMV, Canal 9, TVE, El Mundo, o no tan convencionals, com ara, El Temps, Infotv o Ràdio Klara. I també l’eclosió que va significar el 15-M amb tots els seus clarobscurs. Un instrument molt útil per a activistes, estudiosos i públic en general que ha editat Edicions 96
Des de fa uns pocs anys, un reduït grup de professors i professores de sociologia de la Universitat de València entre els quals em trobe, treballem en l’anàlisi de l’evolució, estratègies, reivindicacions, fòrmules comunicatives, aliances, etcètera que els moviments socials han bastit durant les darreres dècades. És una tasca per a la qual cal persistència i humilitat tal com nosaltres ho entenem. Els investigadors socials ens situem en posició d’igualtat amb els activistes dels moviments -de fet, també som activistes-, anem per feina amb el propòsit de contribuir a millorar els instruments a disposició de les polítiques de contestació a l’ordre dominant i de transformació social. No tenim cap veritat revelada i som conscients que només acaba sent efectiu i transformador allò que els i les activistes assumeixen en el procés d’anàlisi i reflexió col·lectiva. No cal cap dictat.
Amb aquest principi epistemològic per davant, ens trobem amb dues conseqüències immediates: l’una, que cap banc, caixa d’estalvis o conselleria posarà un gallet per finançar la recerca, i l’altra, que aquesta feinada no tindrà cap efecte promocional sobre els nostres currícula acadèmics, més aviat, fins i tot al contrari. Certament, hi ha col·legues que escriuen sobre moviments socials amb rendiment acadèmic, però, llavors, actuen com a depredadors que lliuren a uns altres la informació, els clients que la paguen, o la codifiquen de forma inintel·ligible per als estudiats, la retòrica acadèmica.
No és el nostre cas i, òbviament, no és el cas del company Xavier Ginés. Per primera vegada, els moviments socials del País Valencià, els quals han estat molt estudiats, han trobat el retorn d’allò que se’ls ha extret. Amb aquest llibre, es pot explorar la fecunda i densa xarxa de moviments socials que han crescut com a bolets en aquest temps de rapinya i devastació del territori. S’hi pot aprendre de les experiències d’èxit i de les derrotes, millorar les tècniques comunicatives al servei de la visibilitat social, s’hi pot reseguir els principals esdeveniments de les lluites ciutadanes al País Valencià i, sobretot, concloure que la lluita que no es comunica bé és una lluita perduda.
A més, el llibre s’acompanya d’un pròleg que he escrit jo mateix, una introducció teòrica de l’autor i una guia prou completa de mitjans alternatius al País Valencià”.
Amb aquest principi epistemològic per davant, ens trobem amb dues conseqüències immediates: l’una, que cap banc, caixa d’estalvis o conselleria posarà un gallet per finançar la recerca, i l’altra, que aquesta feinada no tindrà cap efecte promocional sobre els nostres currícula acadèmics, més aviat, fins i tot al contrari. Certament, hi ha col·legues que escriuen sobre moviments socials amb rendiment acadèmic, però, llavors, actuen com a depredadors que lliuren a uns altres la informació, els clients que la paguen, o la codifiquen de forma inintel·ligible per als estudiats, la retòrica acadèmica.
No és el nostre cas i, òbviament, no és el cas del company Xavier Ginés. Per primera vegada, els moviments socials del País Valencià, els quals han estat molt estudiats, han trobat el retorn d’allò que se’ls ha extret. Amb aquest llibre, es pot explorar la fecunda i densa xarxa de moviments socials que han crescut com a bolets en aquest temps de rapinya i devastació del territori. S’hi pot aprendre de les experiències d’èxit i de les derrotes, millorar les tècniques comunicatives al servei de la visibilitat social, s’hi pot reseguir els principals esdeveniments de les lluites ciutadanes al País Valencià i, sobretot, concloure que la lluita que no es comunica bé és una lluita perduda.
A més, el llibre s’acompanya d’un pròleg que he escrit jo mateix, una introducció teòrica de l’autor i una guia prou completa de mitjans alternatius al País Valencià”.
Després d’un any de treball i investigació, Xavier Ginés publica ‘Comunicant la revolta: moviments socials i mitjans de comunicació al País Valencià’. Els qui el coneixem sabem que Xavi és, a banda de ser professor de la Universitat de València, un militant que fa molts anys que treballa per la construcció d’un pensament crític. Un treball que s’ha materialitzat, per exemple, en la l’obertura del CS Terra, la participació activa en mitjans alternatius com Ràdio Klara o l’Avanç o l’impuls de la recentment creada Universitat Lliure de Benimaclet.És aquest compromís, així com la concepció de la sociologia com una eina per analitzar però també per a transformar la realitat, el que l’ha portat a endinsar-se acadèmicament en una tesi doctoral sobre mitjans de comunicació alternatius al País Valencià. En aquest sentit, ‘Comunicant la revolta’ és un primer retrat, una primera aproximació que Xavi ha fet sobre el terreny d’on prové, el carrer, per conversar amb diferents protagonistes de les lluites polítiques, culturals i mediàtiques del País Valencià dels darrers vint anys. Així, al llibre hi podem trobar testimonis que reflexionen des de la pròpia experiència de projectes com L’Avanç, Ràdio Klara, L’Accent, Indymedia o Info TV així com periodistes compromesos que han treballat en mitjans tradicionals com RTVE, Levante-EMV, RTVV o El Mundo sense oblidar, evidentment, membres de moviments socials com ara Salvem el Botànic, Per L’Horta o Xúquer Viu que ens expliquen les seues estratègies per trencar el setge mediàtic imposat des de les institucions valencianes.És en aquesta visió coral on el llibre pren una dimensió més enllà de l’academicisme i es converteix en una eina imprescindible per entendre els escenaris que han originat la València d’avui. I és que ‘Comunicant la revolta’ és una de les primeres obres que estudia i dóna veu a aquella generació de valencians nascuts i criats sota les hipoteques d’aquella estafa anomenada ‘Transició política’ que ací és conegué com ‘Batalla de València’. Una nova generació afamada per crear noves estratègies d’organització i lluita al País Valencià i als Països Catalans en el context de l’arribada al poder del PP així com de les revoltes globals sorgides a Chiapas, Seattle, Praga, Porto Alegre, Gènova o Barcelona. I són les estratègies que al nostre territori fomentaren l’auge de nous i dinàmics moviments socials articulats sota el nom de ‘Salvem’ que oxigenaren la política valenciana d’aquells dies així com mitjans alternatius com ara L’Avanç, la web del qual fou pionera en la introducció del periodisme ciutadà, germen de l’esclat de les xarxes socials, al País Valencià. Un context i unes experiències que l’autor ha relacionat amb l’esclat del moviment del 15M en un annex que on es recullen, en aquest sentit, les opinions del entrevistats.
Comunicant la Revolta 