L’Accent: Comunicar la revolta

Xavi Sarrià | L’ACCENT 216
Dissabte, 24 de desembre de 2011 14:56
comunicant la revoltaDesprés d’un any de treball i investigació, Xavier Ginés publica ‘Comunicant la revolta: moviments socials i mitjans de comunicació al País Valencià’. Els qui el coneixem sabem que Xavi és, a banda de ser professor de la Universitat de València, un militant que fa molts anys que treballa per la construcció d’un pensament crític. Un treball que s’ha materialitzat, per exemple, en la l’obertura del CS Terra, la participació activa en mitjans alternatius com Ràdio Klara o l’Avanç o l’impuls de la recentment creada Universitat Lliure de Benimaclet.És aquest compromís, així com la concepció de la sociologia com una eina per analitzar però també per a transformar la realitat, el que l’ha portat a endinsar-se acadèmicament en una tesi doctoral sobre mitjans de comunicació alternatius al País Valencià. En aquest sentit, ‘Comunicant la revolta’ és un primer retrat, una primera aproximació que Xavi ha fet sobre el terreny d’on prové, el carrer, per conversar amb diferents protagonistes de les lluites polítiques, culturals i mediàtiques del País Valencià dels darrers vint anys. Així, al llibre hi podem trobar testimonis que reflexionen des de la pròpia experiència de projectes com L’Avanç, Ràdio Klara, L’Accent, Indymedia o Info TV així com periodistes compromesos que han treballat en mitjans tradicionals com RTVE, Levante-EMV, RTVV o El Mundo sense oblidar, evidentment, membres de moviments socials com ara Salvem el Botànic, Per L’Horta o Xúquer Viu que ens expliquen les seues estratègies per trencar el setge mediàtic imposat des de les institucions valencianes.És en aquesta visió coral on el llibre pren una dimensió més enllà de l’academicisme i es converteix en una eina imprescindible per entendre els escenaris que han originat la València d’avui. I és que ‘Comunicant la revolta’ és una de les primeres obres que estudia i dóna veu a aquella generació de valencians nascuts i criats sota les hipoteques d’aquella estafa anomenada ‘Transició política’ que ací és conegué com ‘Batalla de València’. Una nova generació afamada per crear noves estratègies d’organització i lluita al País Valencià i als Països Catalans en el context de l’arribada al poder del PP així com de les revoltes globals sorgides a Chiapas, Seattle, Praga, Porto Alegre, Gènova o Barcelona. I són les estratègies que al nostre territori fomentaren l’auge de nous i dinàmics moviments socials articulats sota el nom de ‘Salvem’ que oxigenaren la política valenciana d’aquells dies així com mitjans alternatius com ara L’Avanç, la web del qual fou pionera en la introducció del periodisme ciutadà, germen de l’esclat de les xarxes socials, al País Valencià. Un context i unes experiències que l’autor ha relacionat amb l’esclat del moviment del 15M en un annex que on es recullen, en aquest sentit, les opinions del entrevistats.

‘Comunicant la revolta’ és, doncs, un treball que realitza la tasca fonamental de compilació i anàlisi de la nostra història més recent i, de passada, de deixar constància de l’esclat de mobilització social i de projectes d’informació lliure que hem viscut els últims vint anys. Un exercici que ens permet analitzar els errors però també traure pit davant els encerts. I aquesta és la clau del llibre. Perquè massa sovint als valencians ens cal trencar amb el pessimisme crònic que ens tenalla i acabar amb la nefasta imatge que les nostres institucions projecten de la nostra terra. Perquè sí, hi ha un altre País Valencià. I llibres com aquests fan que ens adonem de les poderoses experiències que hem estat capaços de crear, malgrat tot, durant tots aquests anys.

http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1909:comunicar-la-revolta-&catid=67:ressenyes&Itemid=106

Anuncis

Mèdia.cat: “Els mitjans alternatius han de ser la rereguarda on els piuladors en vagen a buscar munició argumental”

Entrevista a Xavi Ginés, autor de “Comunicant la revolta. Moviments socials i mitjans de comunicació al País Valencià”

Un cop escrit el llibre. Li ha quedat clar que és la premsa alternativa?

No. Cal que diga res més?

Les persones a les que entrevista li donen diferents respostes…

Sí, que bàsicament es podrien agrupar en tres principals: que tinguen un sistema organitzatiu assembleari i no jeràrquic, que tinguen un posicionament polític favorable a un canvi social i que siguen oberts a la participació ciutadana.

A més jo n’afegiria un altre que gairebé ningú tenia en compte, a pesar que jo el considere fonamental en una realitat com la valenciana i llavors el preguntava explícitament, que és el de la llengua. Pot un mitjà que és diga alternatiu obviar la situació del valencià i per tan no actuar en conseqüència? Jo crec que no. Fins i tot aniria un poquet més enllà i es podria afirmar que pel fet de ser en valencià un mitjà ja és en certa manera una alternativa.

Alguns entrevistats destaquen una altra premissa, i és que sigui minoritari. Potser aquesta seria l’accepció estricta lingüísticament parlant?

Bé, el meu treball no era sobre lingüística i no crec que ningú ho entenguera així. Jo crec que obeeix a un cert menyspreu cap a eixa premsa per part dels periodistes, diguem-ne, convencionals i un cert acomplexament des dels propis mitjans alternatius.

De totes formes ací entraríem a discutir si el terme “alternativa” és el correcte per agrupar a eixos mitjans i no anirien bé altres adjectius com “militant” o “independent”, que tampoc vol dir exactament el mateix i no tots els mitjans independents han de ser militants.

Un cop acabat aquest treball, quin panorama dels mitjans alternatius al País Valencià dibuixaria?

Jo crec que hi ha un teixit ric en experiències comunicatives –en part per la qüestió nacional que contava abans-, encara que amb altibaixos, una mica al compàs de l’activitat dels moviments socials, amb els que han evolucionat en paral·lel.

Com seria aquesta evolució?

Des de la transició fins al 1995 la premsa és sobretot militant, vinculada a una organització o ideologia molt concreta, o bé semiinstitucional, tractant de crear projectes vinculats al poder institucional de certs partits. Cap a mitjans dels anys 90 hi ha una reestructuració dels moviments socials que afecta als mitjans, que es fan més amplis, més permeables socialment i que tracten d’ampliar la seva capacitat d’influència. L’exemple en moviments serien els “Salvem” i en comunicació L’Avanç. Paral·lelament hi hauria la reorganització de l’espai polític nacionalista que generaria InfoTV. I ja, actualment, hi hauria l’eclosió de les xarxes socials que han canviat radicalment el panorama.

Abans d’entrar en aquest tema de les xarxes socials. Precisament al País Valencià hi ha El Temps, unaara avis difícil de classificar, que va néixer de la voluntat popular, de forma, en podríem dir, alternativa, però amb voluntat institucionalitzant, però que al final sembla que ha quedat a mig camí entre els dos mons.

Sí, i això ha passat perquè El Temps ha patit un boicot sistematitzat per part de les forces institucionals majoritàries, el PP, però també el PSOE que li ha impedit arribar a ocupar l’espai que volia i que probablement li pertocava. I al mateix temps, a partir de la reestructuració de mitjans 1990, en que Acció Cultural perd la centralitat que tenia en l’espai social queda també una mica fora d’aquest món i el seu paper passen a realitzar-lo L’Avanç i InfoTV.

Doncs entrem a les xarxes socials. Tenen sentit els mitjans alternatius en un món en que ja tothom pot ser emissor?

Tenen sentit encara que, com la resta de mitjans, s’hauran de ressituar. En una primera línia de comunicació, que jo en dic convulsiva, que és la més immediata, on prima sobretot la rapidesa, les xarxes socials són insubstituïbles. No hi ha res més ràpid que Twitter i això en moments de revolta o mobilització és molt important.

Però també hi ha altres necessitats, com la de dotar aquest missatge immediat d’un discurs sòlid, coherent, estructurat… i aquest és el paper que han de jugar els mitjans alternatius. Han de ser la rereguarda dels piuladors, la base d’on aquests en puguin anar a buscar munició argumental.

Al llibre també entrevista periodistes de mitjans convencionals i els pregunta explícitament per la censura. Tothom diu que n’hi ha però que ells no n’han patit mai, però sempre en referència a la censura clàssica en la que el director et veta la notícia, sembla que la censura moderna, més “líquida”, ni tan sols és té en compte.

És que aquest tema és té tan interioritzat que ni tan sols se’ls acut que pugui ser una censura. Llavors et surten amb explicacions a voltes un poc peregrines, com que “aquest tipus de notícies no interessen al lector del meu mitjà”, que al final es resumixen amb un “és que tu ja saps on estàs”, que me’l van dir quasi tots els entrevistats, i que es pot traduir com “més val no proposar certs temes”. I si no proposes no et censuren, clar.

En el llibre es parla d’alguns moments claus en que la premsa alternativa va ser capaç de curtcircuitar el discurs majoritari als mitjans massius, com en el cas de L’Avanç en els dies posteriors a l’11 de març de 2004 o Indymedia durant les mobilitzacions antiglobalització de fa deu anys. Però creu que això és possible de fer de forma permanent? Què el discurs “alternatiu” passi a ser hegemònic?

En l’entrevista a David Segarra explica com això ja està passant a nivell global, amb canals com Al Jazeera o Telesur oferint una visió del món globalment diferent a la dels mitjans occidentals fins ara dominants. Però aquests són mitjans públics, clar, i per açò pense que primer cal fer el pas de transformar la política abans de fer-ho amb els mitjans, encara que el procés haja de ser un poc paral·lel. És impossible revertir la potència dels grans mitjans sols amb voluntarisme, cal més coses.

“Els mitjans alternatius han de ser la rereguarda on els piuladors en vagen a buscar munició argumental”

www.nonada.es: “Ens costa molt comunicar els èxits”

A través d’una sèrie d’entrevistes, a periodistes i activistes dels moviments socials, el sociòleg Xavier Ginés il·lumina l’altra cara del País Valencià, la vessant de les lluites de carrer, dels mitjans de comunicació alternatius, i dels ciutadans que formen part ja de la nostra història, i de ‘Comunicant la revolta’, el seu nou llibre.

Xavi Ginés, fundador del Centre Social Terra. Foto: Elena Cívico.

Seguts en una xicoteta taula del Centre Social Terra de Benimaclet, Xavier Ginés em conta que estava preparant la seua tesi doctoral quan es va llençar a escriure ‘Comunicant la revolta’. Un recull de converses amb periodistes de Canal 9, InfoTV, L’Avanç, Ràdio Klara o El Mundo, entre d’altres, que expliquen com narraren i visqueren les lluites de carrer des de 1995 fins al 15M. Un compendi d’entrevistes a partir de les quals coneguem des de dins els mitjans de comunicació alternatius i a aquells que impulsen a través de la música o les plataformes veïnals els moviments socials del País Valencià.

Llegint el teu llibre, t’adones de que la gent del País Valencià s’ha mobilitzat en moltes ocasions l’última dècada.
Els valencians som molt derrotistes però ací a partir dels 60 s’han lliurat moltes batalles al carrer. En concret, a partir del 95 amb la victòria del PP i amb la nova llei urbanística valenciana, sorgiren molts moviments socials gràcies als quals encara conservem el barri de El Cabanyal, o la llengua segueix ben viva. Tot açò no són victòries del partits polítics sinó de la gent que està fent-se escoltar cada dia. Però ací ens costa molt comunicar els èxits.

Xavi Ginés, fundador del Centre Social Terra. Foto: Elena Cívico.

De fet, en ‘Comunicant la revolta’ entrevistes a molts dels seus protagonistes. Pasqual Requena (Salvem el Botànic), Josep Gavaldà (Per l’Horta), Paco Sanz (Xúquer Viu)… En què es diferencien els ‘Salvem’ del 15M?
El 15M va tornar bojos als periodistes. Va trencar els esquemes, no hi havia portaveus, ningú sabia quina era la seua font de confiança. Mentre el periodistes estaven en les assemblees esperant per veure que passava, en la redacció els seus companys ja tenien la nota de premsa, les fotos i el titular via Twitter. Els ‘Salvem’ sempre existiran (Benimaclet Viu, Russafa Conviu, Salvem el Cabanyal, etcétera) perquè a través d’ells es plantegen formes alternatives de vida, apropiar-se dels barris, consum ecològic, però la forma de comunicació ha canviat a partir del 15M.

Com ha canviat?
Ara és el ciutadà qui arreplega les dades a peu de carrer mentre que és el periodista qui s’encarrega de recollir-les, seleccionar-les i fer-ne un resum d’allò que ha passat. És el nou paper del comunicador en aquesta etapa de ciutadans periodistes.

“Tot açò no són victòries del partits polítics sinò de la gent que està fent-se escoltar cada dia”

Com és un mitjà de comunicació alternatiu al País Valencià?
A l’hora de catalogar els mitjans de comunicació alternatius al País Valencià vaig utilitzar els mateixos criteris que empraria per a esbrinar si ho serien a la resta de l’Estat espanyol, però amb l’excepció de la llengua. No podem dir que una ràdio és alternativa si permet comentaris masclistes, això ho tenim tots clar, però quan és tracta de la llengua sembla que el tema canvia. L’ús del valencià deuria estar contemplat als estatuts dels mitjans de comunicació però no és així sempre. Per a ser un mitjà de comunicació alternatiu ací s’ha d’utilitzar el valencià en part o en la seua totalitat sinó no s’està reflexant el context real.
Encara que existisquen noves fórmules, els moviments socials i els mitjans de comunicació estan condemnats a entendre’s?
M’agrada molt la comparació que fa Castells, ell diu que tots ens adaptem al sistema productiu vigent. Hui el sistema de producció és en xarxa, és un sistema on la empresa està deslocalitzada, on les peces es fan en distints punts de l’Estat o del planeta i després s’ensamblen. Passa igual amb els moviments socials i els mitjans, tot està canviant. Tant els mitjans de comunicació clàssics com els alternatius estan convertir-se en selectors de noticies. Si un post té repercussió hui és perquè l’han retuitejat, l’han compartit en les xarxes. Cal aprofitar esta conjuntura, les noves tecnologies. Alguns entrevistats parlen de generar aliances entre professionals que es dediquen a editar vídeos, a generar continguts… Fer una espècie de conglomerat de serveis. No sóc profeta però sembla que, tant si parlem de moviments socials com de mitjans de comunicació, és el que ve.

http://www.nonada.es/2011/12/xavier-gines-entrevista.html

Riberaexpress: Xavier Ginés: “Comunicant la Revolta pretén ser una ferramenta per als moviments socials”

El  professor del Departament de Sociologia de la Universitat de Valéncia,Xavier Ginés (Castelló de la Plana, 1973) ha presentat esta nit a Alzira el seu treball d’investigació “Comunicant la Revolta” d’Edicions 96, una obra que “pretén ser una ferramenta per als moviments socials” segons l’autor. El llibre ha estat elaborat amb un bon grapat d’entrevistes amb periodistes de mitjans convencionals i alternatius valencians a més d’activistes de moviments socials.

Segons Ginés “aquest treball ens pot servir per fer un paral.lelisme dels moviments socials amb els mitjans alternatius”, després de preguntar-se “perquè un país amb molts moviments socials aquestos no tenen la presència que els correspon en els mitjans convencionals”. Un mitjans que considera “no són independents sinò dependents de partits ó empreses”.

L’autor ha destacat la “nova forma de comunicació alternativa bassada en les xarxes socials” que al seu juí han “afavorit” moviments “tan plurals” com el 15-M.

En l’acte celebrat al Casino dels Carreters ha intevingut l’autor del pròleg, Rafael Chambó, profesor de Sociologia i membre del consell de RTVV.  Chambó ha aasegurat que “hi ha revolta i ue el mitjans de comunicació no estan a l’alçada”. El sociòleg valencià ha resaltat la tasca de Xúquer Viu “un moviment social importantíssim per la seua feina de concienciar al país i a la Unió Europea per impedir la barbaritat de regar u rbanitzacipons i camps de golf “. Chambó també ha critica “l’intervencionisme del poder en els mitjans de comunicació valencians”.

L’acte ha estat presentat pel regidor de Compromís per Alzira, Diego Gómez i organitzat per l’Associació Cultural Bloc de Progrés Jaume I.

Xavier Ginés: “Comunicant la Revolta pretén ser una ferramenta per als moviments socials” | riberaexpress.es.

Gente de la Safor: Xavier Ginés presentó “Comunicant la revolta”

El acto fue organizado por el colectivo Independentistas de la Safor y el Casal Jaume I

El pasado viernes 16 de diciembre tuvo lugar la presentación del libro de Xavier Ginés “Comunicando la revuelta”. Este acto, organizado por el colectivo Independentistas de la Safor y el Casal Jaume I, contó con la participación de Rafa Xambó, prologuista de la obra, el cantante del grupo Obrint Pas Xavi Sarrià, uno de los entrevistados, y Xavier Ginés, autor del libro. Héctor Montaner fue el encargado de presentar el acto.

La motivación del acto se centró en el interés que ha despertado recientemente la aparición de nuevos medios de información, sobre todo en cuanto a la difusión en la red de los movimientos sociales y la extensión de su discurso propio.

En la intervención de Xavi Sarrià se remarcó el papel preponderante de los medios de comunicación alternativos como herramientas de visualización y articulación de un discurso coral necesario para los movimientos sociales.Esta estrategia ha llevado a iniciativas tan enriquecedoras como la de la Universidad Libre de Benimaclet, donde confluyen una serie de experiencias ensayadas por el movimiento vecinal desde los años 90 y que se pueden sintetizar como “cultura de la resistencia”.

Para Rafa Xambó siempre ha sido necesario sublevarse, y por eso hay una buena estrategia comunicativa. A este respecto, el profesor de sociología de la Universidad de Valencia ha prestado atención en el deterioro de los movimientos sociales en la década de los 90 como consecuencia de la política de estancamiento combativa del PSOE, la cooptación y neutralización de los sectores más dinámicos y críticos. Xambó afirmó que “la industria cultural de masas inmersa en la sociedad digital comienza a superar este largo periplo desmovilizador. Esta superación se ha traducido en una concentración en la lucha social y en una confianza en los medios alternativos, no subordinados. Así, la revuelta se comunicará, pero también se llevará a cabo”.

Finalmente, Xavier Ginés habló de la motivación del trabajo: qué debían hacer los movimientos sociales para llegar a los medios de comunicación convencionales y no sólo desde un punto de vista técnico. Por eso pregunta a un grupo de periodistas por sus sesgos ideológicos, por sus criterios de noticiabilidad, por las presiones que reciben y, por último, cuál es el discurso subyacente a su narración de la realidad.

Pero estas mismas preguntas las formula a miembros de colectivos sociales, para comprobar si los medios alternativos son más “ideológicos”, que significa realmente “alternativo”?, etc.

El debate final se centró específicamente en torno a una nueva forma de paradigma de movimiento social, espontáneo y no guiado, alejado del modelo romántico Germinal. Este cambio hace que toda protesta sea mutable, imprevisible incluso para los movimientos sociales, y que no se repitan en el tiempo.

Por ello, toda la mesa coincidió a la hora de afirmar que el modelo de los msm del 13-M o las acampadas del 15-M no se repetirá pero que surgirán nuevos estallidos puntuales igualmente válidos de confluencia de las demandas de la sociedad civil.

http://www.gentedelasafor.net/noticias/articulo-16552.html

Presentació a Gandia el 16 de desembre

El dia 16 de desembre a les 20:00h, al Casal Jaume I de Gandia es presentà Comunicant la Revolta amb les intervencions de Xavi Sarrià, Rafa Xambó i l’autor, en un acte que presenta el patró de la Fundació Hèctor Montaner.

Aquesta serà la primera presentació fora de València capital, i la primera d’unes altres 5 que, de moment, hi ha programades arreu del País.

Presentació conjunta Comunicant la Revolta + “Fuego sobre el Marmara” dilluns 28 al Terra (Benimaclet)

Programa doble al Centre Social Terra el proper dilluns dia 28 a les 19:00h. Aprofitant la visita d’un dels entrevistats en el llibre, David Segarra, que resideix habitualment a Caracas, presentarem el llibre i posteriorment visionarem el seu darrer documental “Fuego sobre el Marmara“.

L’acte suposa la posada de llarg del llibre al barri on s’ha elaborat i amb el qual, sense dubte, s’inspira, i la presentació del darrer documental d’un vell amic de Benimaclet. Tots tres presentadors tenen al Terra com a segona residència política i de ben segur serà un acte d’amics, amb la Universitat Lliure de Benimaclet com a marc.

Primera presentació del llibre

Per fi, el proper dimecres dia 16 de novembre, a les 19:30h a la Casa del Llibre de València, es presentarà el llibre “Comunicant la Revolta. Moviments socials i mitjans de comunicació al País Valencià” editat per  Edicions 96. A la presentació hi intervindrem Rafael Xambó, Josep Lluís Gómez Mompart, Xavi Sarrià i jo mateix.

Rafael Xambó és professor titular del Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat de València. És especialista en Sociologia de la Comunicació. Prologista del llibre i membre del Consell de RTVV.

Josep Lluís Gómez Mompart és catedràtic de Periodisme de la Universitat de València. Cofundador de la ràdio Ona Lliure (1979).

Xavi Sarrià és escriptor, cantant i compositor del grup Obrint Pas. Col·labora en diversos mitjans de comunicació.

El llibre està composat per 17 entrevistes a periodistes de mitjans públics i comercials, i a activistes de mitjans alternatius i de diversos moviments socials del País Valencià.